Només arribar als campaments em vaig sentir lliure.
Vaig oblidar els meus propis problemes i em vaig obrir a observar, escoltar i aprendre de les persones que m’envoltaven. He après a conviure, a compartir, a despreocupar-me de coses menors, a valorar de forma diferent les persones que tinc properes, saber qui vui que m’acompanyi en els meus dies i qui no, i també a acceptar-me a mi mateixa, tant com les coses que no puc canviar.
Gràcies a algunes persones de les que m’acompanyaven cada dia, he après mes a fer autocrítica, a fixar-me encara més en les coses que fai que poden afectar als demés, a saber interpretar-les i canviar-les. També la meva empatia a evolucionat de persones que conec a també les que no conec, com en aquest cas el poble sahrauí. He vist amb altres ulls aspectes com la seva religió, els seus hàbits i també altres temes parlats entre els companys.
D’aquesta aventura m’emporto sobretot el amor i dedicació que les nostres famílies han tingut amb nosaltres i un motiu, com el de aconseguir el Sàhara lliure, per el que lluitar i estar informada.
M’he sentit tant bé allà que vui aplicar tot això a la meva vida i a la dels que m’envolten.
I per últim dir que sense el Pedro, el Jose, la Cris i el Mou no hauria sigut possible aquesta forma de reflexionar, ja que eu sapigut com fer que ens preguntéssim el significat de les coses i cóm fer reflexions de fins dels detalls més petits que passaríem per alt.
#Sáhara2019
#Sáharalliure ♥