Se’m fa difícil tornar d’una realitat tan complexa com els campaments de refugiats saharauís.
Sento rabia, impotència i alhora tendresa i orgull del poble saharauí.
Mai haguès pensat que una terra amb tanta pobresa podria ser tan rica en quant a les persones que hi habiten. He tingut la gran sort de poder viure aquesta experiència i sento que una part de mi es queda allà.
Vull donar les gràcies a cadascuna de les persones que m’han acompanyat en aquest viatge i en especial a la meva familia saharauí, gent amb molta voluntat i força que s’ho mereixen tot.
Mai m’havia parat a pensar que em superarien les ganes de tornar als campaments només per veure a la meva familia i que em fessin veure el valor de les petites coses.
Vull donar les gràcies i no em cansaré mai de fer-ho, a vosaltres lluitadors perquè invencible és algú que mai deixa de lluitar. Mai oblidaré aquests dies, perquè recordar-ho és tornar-ho a viure.
Sàhara hurria 💪🏽🇪🇭❤️