Dotze dies vivint una altra realitat.
147mil persones Saharauis refugiades en uns
campaments des de fa 42 anys a la espera d’un referendum que els hi torni la
seva terra.
Un lloc sense aigua, sense feina, sense
ingresos. On les families viuen gracies a ajudes humanitaries.
Nens i nenes que necesiten una educació, una
població que necessita asistència sanitaria.
I una infinitat de coses i sentiments que em
guardo per mi i per el meu creixement personal.
Me’n porto la humilitat de les persones, la
força, la unió que hi ha entre elles.
Me’n porto a una familia que m’ha acollit amb
els braços oberts i m’ha donat molt més del que em podia imaginar.
I també me’n porto a un gran grup de persones
que m’han acompanyat en aquesta experiència.
No és un adeu, és un fins aviat.
CHUCRAN SAHARA.
Verónica Da Silva Pinto
La Verónica Da Silva als campaments.
