[vc_row][vc_column][vc_column_text]Va aparèixer tot just arribar als campaments d’Auserd. Va entrar a rebre’ns plena d’energiai des d’un primer moment ja vam establir una connexió molt especial. La calor de l’acollida dels sahrauís ja t’atrapa. I només és començar.
En aquest viatge, per mi, la Meriem, representa al poble sahrauí: valenta, decidida, enèrgica, es sap defensar quan cal però al mateix temps la seva mirada et transmet generositat, tendresa, amabilitat i molta pau. Ja té a qui assemblar-se, a sa mare, la Giachmula, és una dona treballadora, que suporta les dures condicions del desert i la vida amb una naturalitat i un somriure difícil d’entendre.
Han ocupat la seva terra de forma il·legal i la justícia política i social ha desaparegut, han estat oblidats, silenciats i exclosos per molts estats i organismes internacionals, però qui té l’oportunitat de conviure amb ells no entén aquest bloqueig informatiu i necessites difondre la injustícia que estan patint durant tan d´anys. El mur de la vergonya que separa famílies, i trenca la vida.
Cada dia recordo a la Meriem, venint-nos a despertar amb alegria, tota despentinada, descalça i amb un tros de pa a la mà. El millor despertar que pots tenir. També recordo els seus crits insistents de: “Fidini,fidini”, que la seva germana em va dir que volia dir “porta’m als teus braços”. Podíem estar hores juntes, ella als meus braços cantant. La Meriem amb hassaní i jo amb català, no feia falta parlar el mateix idioma ens enteníem perfectament. Quan arribàvem després de tot el dia, a la nit, ja ens venia a rebre corrent i amb ganes de passar més estones juntes. Per mi els moments més dolços, a la haima, amb ella i la seva família. No calia parlar, junts prenent el té. Amb mirades, silencis i abraçades ja hi havia prou.
El comiat et trenca el cor, el teu cos físic està aquí però part dels teus sentiments i ànima es queden allà. Difícil d’explicar.
En els meus somnis m’imagino a la Meriem, al seu país, al Sàhara Occidental, al costat del mar jugant amb les seves germanes i germans, amb la seva família, retrobant-se amb tots els seus i amb un futur al davant. I sobretot feliç.
Si volen pretendre que oblidem i ignorem la seva situació no ho aconseguiran, faré el que estigui en les meves mans perquè els meus somnis, es converteixi en realitat.