El 8 de març de 2019 suposà un punt d’inflexió a la meva vida, ja que vaig descobrir que el poble saharauí sou dignes d’admirar, i jo personalment us admiro molt.
Aquest dia vaig iniciar una experiència d’aprenentatge que no vaig fer sola, sinó amb 17 persones més. Tots junts vam emprendre un viatge del qual mai més en tornaré del tot, ja que des de llavors, un tros del meu cor s’ha quedat als Camps de Refugiats Saharauis.
Abans de marxar, no sabia que en podria obtenir un benefici tan important com són els valors. Uns valors vists des d’una perspectiva molt diferent, i que m’he emportat a la meva maleta.
Després de viure allí durant 12 dies, vivint una altra realitat, la meva família d’acollida i el poble saharauí em van ensenyar que el més important era la família, aspecte al qual fins ara no hi havia donat tanta importància.
Nosaltres, els que ens diem primer món, tenim tantes coses a l’abast de forma fàcil, donem importància a coses que són tan poc importants i en tenim tant d’estrès diari, que ens distraiem i preocupem moltes vegades sense sentit. No sabem valorar prou les petites grans coses que ens regala la vida cada dia. Coses com l’afecte que rebem del nucli més íntim, que és el que ens fa forts.
Els saharauis us teniu els uns als altres i poques coses més, per això sabeu ser molt conscients del valor que té la unió entre les persones que s’estimen.
Aquest amor, no té sentit sense el respecte que porteu més enllà de la família, i això ho transporteu a tot l’entorn. Teniu clar que tots som iguals en drets i deures, que ningú pot passar per davant o per damunt dels altres, perquè tots d’una manera o d’altra, ens necessitem. I qui sap estimar i respectar com vosaltres, és hospitalari, és solidari.
De vosaltres també he après a rebre i donar confiança. Me n’heu donat tanta, que només amb 12 dies m’he sentit prou lliure per a expressar el que pensava sense por a ser jutjada.
Ara, vull lloar la vostra constància en la lluita per la llibertat del vostre poble. En les vostres mirades es veu l’esperança, es veu la vostra capacitat d’esforç constant per aconseguir l’alliberament i per fer el que calgui de manera immediata sense deixar res per a l’endemà. Després de 40 anys vivint només de l’ajuda humanitària, cap dia heu defallit ni heu deixat d’esforçar-vos per un futur millor, i això també és admirable.
Com diu l’amic Mou: la esperanza es lo último que se pierde cuando todo está perdido.
He començat parlant de la família, el respecte, l’hospitalitat, la solidaritat i la superació, però vull acabar amb el denominador comú de tots aquests valors, l’amor. Concretament de l’amor que doneu als altres, al vostre entorn. S’ha escrit i parlat fins a l’infinit sobre la força de l’amor, però sou els saharauis qui sabeu millor que ningú el poder d’aquest valor. I és que teniu clar que és la clau de volta de la vida, i així m’ho heu ensenyat. Saharauis, muntanyes infinites de gràcies per tot el que tan humilment m’heu ensenyat i m’heu donat.
I per últim, gràcies Jose per confiar i apostar per mi des del primer moment i per ser el meu segon pare saharaui. Gràcies a tu Peque per ser un pilar important. I per últim, gràcies al gran grup que hem format, 17 persones diferents però a l’hora tan iguals.
Us estimo!
Sahara Libre