TOTS SOM IGUALS
No recordo l’hora exacta, però era molt aviat. Obrir els ulls i veure la immensitat del desert va ser un moment impactant, és una imatge que recordaré per sempre.
És complicat explicar tot el que vaig poder experimentar al Sàhara, però aquella por pel fet d’arribar a un lloc desconegut, a l’obrir els ulls no hi era. La família ens va rebre amb els braços oberts. Només la mirada d’una nena que al veure’ns ens va regalar una abraçada de felicitat, em va fer sentir com si fos a casa, i aquelles persones que havia conegut dos setmanes abans de marxar van ser la meva família i ara també en formen part.
Vaig sortir de la haima vam anar a un turonet a observar la immensitat del campament de refugiats i el que havien construït: no hi havia paraules, només silenci i emocions. Vaig pensar “ja som aquí i ara què?”. Va ser un dia per poder observar, parlar i compartir neguits amb els companys. A l’arribar el vespre ens vam reunir tots; encara estic meravellat de totes les reflexions que van sortir de nosaltres explicant la imatge que ens havia impactat i adonant-nos de que ja érem al Sàhara. Amb les emocions a flor de pell el dia es va acabar. Un dia que cap de nosaltres oblidarà.
Els dies passaven, i no t’obrava a faltar res del que tenia perquè allà ho tenia tot, no volia saber res del mòbil perquè allà les estones que estaríem amb el mòbil eren moments de compartir històries, parlar amb la família, riure com mai havíem rigut, fer el te, compartir emocions… Eren moments fantàstics que no podem tenir aquí.
És una experiència que no oblidaré mai; m’ha fet veure que no hi ha desigualtats entre persones, tots som iguals i tots ens mereixem viure igual. Però tot i el que han passat són persones que cada dia ens ho donaven tot, t’ensenyaven a valorar les coses i a ser més persona. És irònic que sense tenir res t’ho donin tot, perquè potser no tenen moltes coses però tenen un cor immens que et regalaran dia a dia. Els hi agraeixo haver-me ensenyat aquests valors i que m’hagin fet créixer com a persona. Gràcies Sahrauís, gràcies Sàhara Ponent, gràcies companys.