Em costa molt expressar tot el que he viscut durant l’estància als campaments. Abans de marxar tenia molts dubtes, inquietuds, expectatives i temors, però alhora estava amb una felicitat extrema per poder tenir la oportunitat d’emprendre aquest viatge.
Als campaments vam arribar-hi de nit, no veiem on estàvem, era tot molt estrany. Ens va rebre la Najwa, la mare.
Al matí següent, al sortir de la casa, em va impactar el que vaig veure, em vaig quedar immòbil i no sabia com reaccionar. El primer xoc de sentiments.
Des del primer dia, la “meva” família em va fer sentir com a casa. Estava relaxada, còmoda, tranquil·la i descansada; vaig poder enterrar totes les meves preocupacions primermundistes.
Els Sahrauís són símbol de lluita, coratge i perseverança. Tot i passar més de 40 anys en estat d’opressió, ells segueixen lluitant pel que és seu, sense por i sense perdre mai l’esperança. Ens van donar una lliçó de valors, he tingut molta sort de poder haver après tant d’ells.
Els sentiments els teníem constantment a flor de pell i sempre acabaven sortint inquietuds personals, les quals podies compartir sense cap problema amb la resta de companys. Agraeixo a tots els que han fet el viatge amb mi i han estat allà quant més ho necessitava, sou essencials!
Em quedo amb la Salma, la filla de la Mariem. No sé com s’ho feia, ja que no ens enteníem, però sempre era allà, esperant a jugar amb nosaltres, tenia una energia extraordinària. Vaig passar molts bons moments amb ella.
També em quedo amb un dels moments més especials del meu viatge. El moment en que es ponia el sol i tornàvem cap a casa amb el Jeep. Ens vam emocionar al veure aquella estampa. Vam poder parar el cotxe i baixar, córrer, cridar, saltar enmig del no res, ens vam inundar de felicitat i llibertat, va ser un moment màgic.
Espero poder tornar algun dia i veure a la família de la Najwa… els trobo a faltar. Seguirem treballant per a que es conegui la seva causa des d’on sigui i com sigui, i per a que algun dia puguin tornar a casa seva.
Ariadna Borrell Miret
